Aquest projecte és la història d’un fracàs.

O potser de dos fracassos, o tota la meva vida és un fracàs continu, tant és.

Jo volia escriure una novel·la romàntica amb la premissa que duis amiguis de la infància començaven a adonar-se que la seva relació no era tal i com pensaven a través d’obsessionar-se una amb el Rinharu i l’altri amb el Makoharu. El temps faria que es separessin, se n’adonessin que potser no tenien tantes coses en comú i que només la inèrcia de viure en un poble mitjanament petit, compartir cole i ser amiguis des de sempre havia fet que continuessin juntis. Però el destí (la conveniència narrativa, més aviat) faria que es retrobessin com a persones adultes sent profes a l‘institut del poble. Es començarien a dir tot allò que amb 14 anys no acabaven d’entendre i seguirien discutint sobre les possibilitats sentimentals a Free! (poliamor?, Sourin?)...

La qüestió és que sé que no tinc ni força ni temps ni habilitats per fer-li justícia a aquesta idea que només és important per a mi. I com mil idees que he tingut abans que s’han quedat només com això, com idees oblidades en algun racó del meu cervell, em feia rabia que desaparegués del tot. La OA2A potser no era el millor lloc per explicar aquesta història però, era una manera de treure-me-la de sobre. I si algun cop tinc la necessitat d’escriure-la i m’hi veig amb cor sempre estic a temps.

D’altra banda, si aquest miniprojecte serveix perquè em posi amb ganes amb el projecte de lligar amb coberts que el més probable és que mai surti a la llum doncs... Ho agrairia. Però el cert és que ha estat obrir el ren’py i adonar-me que no, que no recordava absolutament res del que havia fet per «programar» la R1-chan; terrible (i que editar imatges, botons, etc és terriblement complex si no tens ni idea del que estàs fent com és el cas).

També és graciós perquè això de novel·la VISUAL en té poc, però... Algun dia em passaré a fer ficció interactiva i seré feliç, suposo.

En qualsevol cas, això és tot.

Si algú ha llegit aquesta nota, gràcies per fer-ho.

(i escriure tot això amb les eleccions de fons, quina cosa...)